La motivació

Als vells i als nens no els calen simulacions: són com són sense artificis. Als uns perquè els ha passat el temps i tenen l’ànima plena... -o quasi buida- i això es veu a la mirada: la nostàlgia, la tristesa, la bonhomia o l’esperança malgrat tot. Els altres, els menuts, tenen un ventall de possibilitats davant seu que no poden ni imaginar però de moment només compten amb la innocència d’uns ulls nets.

L’objecte d’aquest bloc és precisament aquest: mostrar el principi i el final de l’ésser humà, obviant deliberadament la tan complicada fase de plenitud,així com la meva relació amb ells en el moment de fer-los la foto.

Algunes d’aquestes fotos están preses fa anys i de ben segur els manca qualitat técnica, però per a mi el que compta és el seu testimoni.

Gràcies per visitar el meu bloc.


Los ancianos y los niños no necesitan de simulaciones: son como son sin artificios. A unos les ha pasado el tiempo y tienen el alma llena ... -o casi vacía- y eso se ve en la mirada: la nostalgia, la tristeza, la bondad o la esperanza a pesar de todo. Los otros, los pequeños, tienen un abanico de posibilidades ante sí que no pueden ni imaginar pero de momento sólo cuentan con la inocencia de unos ojos limpios.

El objeto de este blog es precisamente éste: mostrar el principio y el final del ser humano, obviando deliberadamente la tan complicada fase de plenitud, así como mi relación con ellos en el momento de tomarles la foto.

Algunas de estas fotos están tomadas hace años y seguro les falta calidad técnica, pero para mí lo que cuenta es su testimonio.

Gracias por visitar mi blog.

dimarts, 17 de febrer del 2015

Desitjant aprendre // Deseando aprender // Willing to learn






La cara del jove maasai  parla per sí mateixa. Aquesta expressió d’atenció i de curiositat, la concentració i l’interès  per saber... Ell, envoltat de cabres i bous, de cabanes i palla, d’infants i mares sense causa i d'homes que haurien de demostrar la seva masculinitat matant un lleó; tots en mig del no res i de la terra eixuta al peu del Gran Protector: el volcà Ol Doinyo Lengai.

Qui sap si un dia decidirà canviar la seva vida per una de més confortable. Qui sap si aquella serà millor o pitjor...

Ètnia Maasai (Tanzània) 

...........................................


La cara del joven maasai habla por sí misma. Esta expresión de atención y de curiosidad, la concentración y el interés por saber...  Él, rodeado de cabras y bueyes, de cabañas y paja, de niños y madres sin causa y de hombres que deberían mostrar su hombría matando un león; todos en medio de la nada y de la tierra seca al pie del Gran Protector: el volcán Ol Doinyo Lengai.

Quién sabe si un día decidirá cambiar su vida por una más confortable. Quién sabe si aquella será mejor o peor ... 

Etnia Maasai (Tanzania)